Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • La superfície forestal en mans de la gran propietat privada

La superfície forestal en mans de la gran propietat privada

El Bages, el Berguedà i el Solsonès, tres de les comarques on la propietat privada i sobretot la concentració de la superfície forestal és més elevada.

 

JORDI BORDES 06-12-2014

L’estudi “Estructura de la propietat forestal de Catalunya”, publicat l’any 2012, indica que la superfície forestal total a Catalunya és de 2.033.160 hectàrees, respecte a les 3.210.827 hectàrees que té el territori català. La superfície forestal, per tant, representa un 64% de la superfície total.
El Bages, el Berguedà i el Solsonès són tres comarques amb un percentatge important de superfície forestal, molt per sobre de la mitjana catalana; en el cas del Bages un 76,42% de la superfície és forestal, al Berguedà un 88,14% i al Solsonès un 79,27%.

L’estudi en que aquest reportatge es basa s’encarrega principalment de tractar estadísticament les dades cadastrals per analitzar l’estructura de la propietat forestal en funció de la seva naturalesa jurídica pública o privada, el número de propietats i la seva mida.


El domini de la propietat privada

Dins d’aquests alts percentatges de superfície forestal s’hi troben terrenys de propietat pública i de propietat privada. En el global de Catalunya la mitjana és d’un 73,03% de superfície privada. Concretament en el cas del Bages un 92,95% és propietat privada, del Berguedà un 82,5% i del Solsonès un 92,67%. Aquesta alta concentració en mans de privats contrasta amb la de comarques com el Pallars Sobirà amb un 25,55% de propietat privada o la Cerdanya amb un 36,53%.

Segons l’estudi “Els boscos propietat d’entitats locals” de l'any 2011, elaborat per l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya, la concentració de la propietat pública es troba localitzada principalment en les zones de muntanya, coincidint amb les capçaleres de les conques hidrogràfiques. Tot i així, també es troben quantitats importants de superfície pública a les Terres de l’Ebre, concretament al massís dels Ports, i a llindar de mar, com ara a la duna litoral, al terme municipal de l’Escala, a Portbou o als Aiguamolls de l’Empordà. De la totalitat de superfície pública un 32% es troba en parcs naturals, i un 66% forma part de la Xarxa Natura 2000.
Aquesta propietat pública correspon en un 68% als municipis, en un 24% a la Generalitat i la part restant se la reparteixen en diferents proporcions Consells comarcals, Patronats o altres organismes públics.


Concentració de propietats

En el mateix estudi del Centre de la Propietat Forestal s’indica que la superfície forestal és dominada per les grans propietats. La mitjana d’hectàrees que forma cada propietat forestal privada és molt variable, però mentre al global de Catalunya és de 6,7ha, la mitjana de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès es troba molt per sobre. En el cas del Bages, la mitjana és de 14,79ha de superfície per propietat, en el cas del Berguedà és de 26,18ha i al Solsonès és de 44,29ha.
El Solsonès i el Berguedà són, respectivament, la primera i la segona comarca amb una mitjana de concentració de superfície forestal per propietat més alta de Catalunya. 

Paral·lelament, les comarques del sud i oest de Catalunya són les que tenen concentracions menors de superfície forestal. Al Segrià, per exemple, la mitjana és d'1,78ha i al Montsià d'1,98ha. Tot i així cal tenir en compte que les dades de les que disposem són per propietat i no per propietari, per tant hi ha la possibilitat que un sol propietari acumuli un gran nombre de petites propietats que el converteixin en un gran propietari. 

Segons algunes fonts consultades per l’APUNT, aquesta divisió entre el sud-oest (Catalunya Nova) i el nord-est (Catalunya Vella) de Catalunya pel que fa a la concentració d’hectàrees per propietat té a veure amb varis factors. El primer, de caire més històric, respon al procés d’expulsió del regnes àrabs de la Catalunya Nova, ja que a mida que es conqueria la terra els regnes cristians anaven repartint-la en petites porcions a cavallers, nobles sense terra o a l’Església. En canvi, a la Catalunya Vella l’estructura feudal es va consolidar més fàcilment, fet que va provocar una augment constant de la concentració de terres. En relació a aquesta cronologia, la Catalunya dels masos i la figura de l’hereu es va desenvolupar més en els territoris de la Catalunya Vella; les estratègies d’unió matrimonial entre els masos va anar teixint una cada cop major concentració de superfície.

Una dada molt significativa que s’observa en el següent gràfic és que el 10% de propietaris amb més superfície forestal controla el 68% de la superfície.

Els vestigis de les terres comunals

Últimament alguns plantejaments teòrics, com ara els de Silvia Federicci o Karl Polanyi, han tornat a posar a l’ordre del dia la qüestió de la propietat forestal en perspectiva històrica i concretament la desaparició de les terres i boscos comunals, un estatus que ostentaven certes parts del territori, principalment boscos i prats, els quals eren gestionats de forma comunitària. Segons aquests autors, les terres de propietat pública suposaven un complement per a l’economia de subsistència de molts agricultors, que disposaven d’elles amb el beneplàcit de la comunitat. Durant el segle XIX les diverses desamortitzacions propulsades per les reformes liberals a l’Estat espanyol, com ara les de Mendizábal o Madoz, van anar liquidant aquest estatus en favor de la propietat privada.

Segons l’estudi realitzat per l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya, encara avui tenen la consideració de boscos públics els terrenys forestals on el veïnat d’una població en té drets històrics sobre l’aprofitament dels seus recursos i que poden ser comunals (on l’Ajuntament, formalment, continua constant com a titular i gestor) o boscos del “comú de veïns” (en aquest cas, la titularitat i la gestió recau en el comú de veïns). En l'actualitat la superfícies comunals es concentren sobretot en comarques de muntanya com el Pallars Sobirà.
 

Etiquetes: reportatge