Portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès
  • APUNT
  • SECCIONS
  • Territori
  • L'acusació considera provat que l'activitat minera ha contaminat el medi hídric

L'acusació considera provat que l'activitat minera ha contaminat el medi hídric

L'acusació manté la imputació per un presumpte delicte ambiental i la responsabilitat civil subsidiària d'ICL-Iberpotash i la defensa demanen l'absolució

Torrent de Soldevila / Montsalat
Torrent de Soldevila / Montsalat

MERITXELL BRUN 6-12-2014

La Fiscalia i l'acusació particular van considerar acreditat que els runams salins han afectat el medi, contaminant rius, pous i aqüífers. Tant el Fiscal de Medi Ambient, Antonio Pelegrín, com l'advocat de l'acusació, Climent Fernández, van declarar que la salinitat de les aigües és conseqüència de l'activitat minera i que els runams salins provoquen filtracions constants que contaminen el medi hídric. Pelegrín i Fernández van mantenir la responsabilitat civil d'ICL-Iberpotash i la condemna penal pels tres exdirectius amb una rebaixa de les penes. La Fiscalia ha rebaixat la pena fins als dos anys i mig de presó, per a dos dels exdirectius, i fins a dos anys i un dia per al tercer. L'acusació particular ha demanat tres anys de presó pels tres imputats.

Per la seva banda, l'advocat dels tres exdirectius ha demanat l'absolució afirmant que no són responsables del presumpte delicte ambiental del que se'ls acusa, ja que no van formar part del consell d'administració d'ICL-Iberpotash. Tanmateix, l'advocada d'ICL-Iberpotash ha demanat la sentència absolutòria al·legant que des de l'inici l'empresa tenia dos plans de restauració pels runams de Súria i Sallent que no van ser aprovats pel govern català fins l'any 2002 i 2008, respectivament. Jordi Badia, membre del col·lectiu ecologista l'Alzina –entitat que ha exercit d'acusació particular– ha explicat a l'APUNT que la defensa de la multinacional “té un punt d'engany” perquè els plans de restauració presentats el 1998 “eren projectes d'ampliació dels runams que simplement mencionaven que el programa de restauració s'implementaria quan el runam s'hagués buidat, sense concretar dates ni evidències clares de com es podria fer”.

La salinitat de les aigües

La defensa va reconèixer “vessaments puntuals” tot i que va qüestionar que la salinitat de les aigües i la presència de compostos orgànics volàtils pogués ser atribuïda a l'activitat econòmica de l'empresa. La salinització vindria donada, segons la defensa, per la naturalesa salina dels terrenys. La intervenció de Gabriel Borràs, exdirectiu de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) entre el 2001 i el 2011, va posar en entredit aquest argument. Borràs va declarar que la salinització dels rius Cardener i Llobregat per l'explotació minera era “coneguda” des de feia dècades, i va reconèixer que la indústria minera ha exercit una “pressió constant sobre les aigües”.


En unes declaracions a l'APUNT, Jordi Badia ha manifestat que la presència de potassi a les aigües indica que la salinitat és d'origen miner i, en aquest sentit, ha considerat que la defensa ha estat “desencertada en negar una evidència absolutament objectiva, coneguda i inqüestionable”. Badia ha reconegut que l'empresa ha fet millores, com la construcció de les rases perimetrals, però ha insistit en assenyalar que la contaminació de les aigües és “un fet continuat”, tal com mostren les diligències prèvies al judici i les anàlisis d'aigües dutes a terme regularment per l'ACA i Montsalat.

La impermeabilitat dels runams
 
La discussió sobre la impermeabilitat dels runams, especialment el del Cogulló, va ser un dels aspectes clau al llarg de la tercera sessió. Els tècnics aportats per la defensa van declarar que el runam és impermeable perquè se situa sobre una capa de margues i argiles, mentre que els de l'acusació van afirmar que s'emplaça en un dels “pitjors escenaris geològics” perquè a sota hi ha una formació de calcàries per on circulen les aigües. L'acusació va reconèixer la presència de la capa d'argiles matisant que “són una mica impermeables, però no són impermeabilitzants”. De forma anecdòtica Badia ha recordat que pocs dies després de construir el Parc de l'Agulla de Manresa ja no hi havia aigua al llac perquè, en situar-se sobre terreny argilós, es va optar per no encimentar el sòl.

El Col·lectiu Ecologista l'Alzina lamenta els 17 anys d'espera

El 2003 van finalitzar les investigacions dutes a terme a instància de la Fiscalia de Medi Ambient i el cas es va traslladar als Jutjats de Manresa. El Col·lectiu Ecologista l'Alzina ha lamentat la tardança en fixar una data pel judici, especialment perquè afirmen que no es jutgen uns “fets aïllats” del passat, sinó un “fet continuat”. Badia afirma que, a hores d'ara, haurien canviat alguns aspectes com a acusació particular: “haguéssim afegit nous punts de surgència d'aigua salada, s'haguessin sumat més propietaris per demanar indemnitzacions i probablement els consellers delegats de l'empresa que hi ha hagut des d'aleshores fins a l'actualitat també haurien d'estar imputats”

 

 

 

Etiquetes: notícia